1-O, La “Primera Pedra” de la República

El primer error

Com tots els col·lectius humans les forces sobiranistes hem comés errors en la lluita pel dret a l’autodeterminació.  En la meva opinió, el primer i principal error ha sigut pensar que l’Estat espanyol era ja un estat democràtic.  Fins i tot els més pessimistes pensaven que amb 40 anys el Reino de España havia assumit un mínim de cultura democràtica que permetria, si més no, la negociació.

Ara hem aprés que l’Estat espanyol es passa la democràcia pel forro.  Entre altres coses veiem com un jutge decideix descaradament qui pot ser elegit o no President de la Generalitat.

El PSOE i el PSC, que podien semblar més demòcrates, s’apunten a la fal·làcia de que el referèndum genera divisió i conflicte.  El cinisme és vergonyant quan amb la fe del convers parlen de divisió dins de les famílies.  Tot el contrari, el referèndum és la fórmula més adient per a resoldre aquest tipus de conflicte.  Ho vam veure a Escòcia.  Ni que tant sols es tractés d’un referèndum consultiu, per atraure la simpatia dels votants la campanya unionista generaria missatges d’amistat i bon rotllo, faria ofertes de garantir drets, mostraria voluntat d’entendre’s, etc.  Després, el SÍ i el NO tindrien probabilitats equilibrades de guanyar.  El referèndum pactat no divideix, sinó que rebaixa el conflicte i uneix.

El segon error

Aparellat a l’error de pensar que l’Estat espanyol era un estat democràtic hi ha l’error de pensar que l’Estat volia resoldre el conflicte.  Error d’ingenuïtat.

Ara, amb sorpresa, constatem que aquest Estat no té cap voluntat de resoldre el conflicte.  Ara constatem que l’Estat espanyol és un estat segrestat per una elit extractiva fortament arrelada al franquisme i al militarisme.  De fet, aquesta elit viu del conflicte.  Se sent còmode en el conflicte i somia amb un conflicte violent.  Per això es posa tant nerviosa amb el pacifisme.  Per això li cal inventar-se la violència (tumultuosa).  A hores d’ara ningú dubta que en Rajoy està on està gràcies al conflicte amb Catalunya.  El PP guanya vots massacrant indepes catalans.  I, per tal de no ser superat per Ciudadanos, com més mala llet posi en aquesta tasca, millor.  De fet, segueixen el model cínic de maltractador masclista (qué esperaban del estado, Rajoy dixit, me obligas a pegarte).  L’espiral de competició entre PP i C’s, amb un PSOE curt de gambals que fa d’espectador estúpid, ens portarà molta repressió.

Ara que ja han comprovat que tenen els mèdia domesticats i que, llevat d’honorabilíssimes excepcions, la progressia intel·lectual espanyola manté la boca callada, rebrem hòsties per totes bandes i de tots els poders de l’estat.  Les més sàdiques les del poder judicial.  Ho estem comprovant.

S’havia de fer

Hem comés un doble error amb forta càrrega d’ingenuïtat, però s’havia de fer.  No podíem anar aguantant una degradació progressiva, una presa de pèl creixent.  La sentència del Constitucional de 2010 va ser el trencament explícit dels pactes de 1978.  No podíem ser granotes bullides, com aquelles que moren de felicitat perquè no s’adonen que la temperatura de la bassa va pujant a poc a poc.  Ho havíem de fer, i ho hem fet.  No ho hem guanyat tot, però hem avançat molt.  Si mirem enrere, veure’m que la ciutadania ha fet molt camí i que cal continuar.  Ho podem fer.

L’1 d’Octubre és la primera pedra

Res és gratis i menys la llibertat.  Les eleccions del 21-D varen ser un gran èxit, però el 1er d’Octubre va ser la primera pedra de la República.

La metàfora és clara:

  • Quan es vol construir un edifici, primer es fa un projecte. El projecte ha d’estar carregat de somnis.  Ha de ser un projecte engrescador.  Un projecte il·lusionant.  Ja ho deia Saint-Exupéry, “si vols construir un vaixell, no comencis per fer buscar fusta, tallar taulons o distribuir el treball; primer has d’evocar en el poble l’anhel de la mar lliure i ample”.  Ningú ens va enganyar, en tot cas ens vàrem deixar il·lusionar. No hi ha ni traïdors, ni covards.  Hi ha la realitat que s’imposa.  Jo mateix vaig dedicar energies a engrescar gent amb els meus posts (https://ciutatvellaperlaindependencia.wordpress.com/2017/12/16/del-155-en-farem-el-55-per-cent/).
  • Una volta es té fet el projecte es posa la primera pedra. L’1 d’Octubre dos milions de persones vàrem posar la primera pedra (i vàrem rebre la primera hòstia) i això no té marxa enrere.
  • Després ve la feina dura de construir. Fonaments, estructures, reajustaments.  El terreny resulta més complicat del que s’havia suposat.  De cert que haurem de canviar de “model constructiu”.  Ja hem après que amb un 47% la via unilateral no funciona.  Ara sabem què és un estat, i sabem com és l’Estat espanyol.  Canviar de “model constructiu” no es fa amb quatre dies.  És el que estem fent aquests dies i encara pot durar alguna setmana més.

Durant la construcció sorgeixen problemes i contratemps.  A voltes s’ha de desmuntar alguna paret o reajustar una biga.  Però qui ha viscut la llibertat té més forces per viure, més forces per construir.  L’energia i la capacitat hi són, només ens cal una bona direcció d’obra.  Ens cal un bon lideratge.  Està a les nostres mans escollir-lo bé.

INDESINENTER: Sense aturar-se.  Incessantment.

  

 

Pep Centelles i Portella

13 de març del 2018

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s