Primer de Maig; els símbols importen!

El Primer de Maig al món occidental és el dia dels treballadors i arreu es celebren manifestacions reivindicant els drets laborals.  La primer convocatòria internacional fou al 1890.  La data fou escollida en memòria dels màrtirs de Chicago de 1886 que foren executats per la revolta obrera en defensa de les 8 hores de treball.

Al 2017, 127 anys més tard, la tensió entre capital i treball continua i la jornada del 1er de Maig continua tenint arreu un ampli significat simbòlic, especialment per als sindicats i els treballadors assalariats.

De símbols volíem parlar.  Ens comuniquem a base de símbols que vehiculen idees.  Qualsevol forma de comunicació es fa mitjançant símbols. El símbols més potents de la comunicació humana són les paraules.  Les usem en la comunicació oral i escrita.

Més enllà de l’ús de la paraula ens comuniquem també per una munió de símbols.  Els religiosos, la creu, la mitja lluna, l’ull de buda, etc., els polítics, l’esvàstica, la falç i el martell, etc., però en el món d’aquesta comunicació estrictament simbòlica qui s’emporta la palma són les banderes.  Les banderes materialitzen símbols molt potents.  Poden representar la pau, bandera blanca, o la comunitat gai, amb colors l’arc de Sant Martí, però, sens dubte, la bandera més destacada és la bandera nacional.  La que representa una comunitat, un poble, una nació, una voluntat de ser.  Les banderes, prou ho sabem, poden arribar a ser sagrades.

Curiosament, als telediarios espanyols donant les noticies del 1er de Maig no hi he vist enlloc cap bandera espanyola.  Ni a Madrid ni a València ni a de Sevilla.  Si els repasseu amb detall n’hi trobareu algunes de republicanes, però d’espanyoles només en podreu veure alguna, molt al fons, en algun edifici oficial.  A les Espanyes sembla que ningú va a la manifestació del 1er de Maig amb la roja y gualda.  Que cadascú interpreti aquesta manca de símbols a la seva manera.

Al meu poble, afortunadament, els treballadors no tenen vergonya del símbol nacional.  A la manifestació del Primer de Maig hi he vist convivint amb normalitat banderes republicanes, catalanes i estelades.

PD. Més enllà dels terribles índexs d’atur, la pitjor noticia d’aquest 1 de Maig és que el 47% dels assalariats cobren menys de mil euros al mes.

Josep Centelles i Portella

Barcelona

Primer de Maig de 2017

Fotos: Assemblea Nacional Catalana

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s